Sunday, August 20, 2006

Subclaquant, être fatigué en francitan

Dins lo mandadís passat parlàvem de sucrar las majofas. Gâteux es pas subclaquant, segur. Mas pensi a aquela expression francitana que tornam trobar dins los lexics que se fan del francés parlat en Occitània. Dison "être fatigué" (èsser las) que se diriá en çò nòstre per dire que la persona es gaireben mòrta.

De verificar, mas me sembla qu'es cò de Vavassori (A Vista de nas) que dona un exemple.

Me remembri de la reaccion d’un vièlh Carcinòl quand li aviá dich qu’èri arredut / arrendut. Aviá trobat l’expression tròp fòrt dins mon cas, emai se vòl dire ben plan las. Dempuèi l’utilizi per dire que qualqu’un es subclaquant.

De notar pasmens que subclaquant se tròba pas dins Le Petit Robert. Sabi pas pels autres diccionaris.

Per se resumir
être gâteux:
être subclaquant: èsser arrendut (d'un biais amusat)
être mort de fatigue:

Saturday, August 19, 2006

Sucrer ou aller aux fraises

Anar a las majofas voldriá dire far l'amor.
Aurem l'escasença de tornar sul vocabulari de còps pebrats de l'amor fisic.
Per ara aquesta expression polideta qu'agradèt fòrça als Catalans de l'Escòla occitana d'Estiu de Vilanòva d'Òlt.
Lor cal çaquelà signalar l'existéncia d'una expression prèpa en francés, sucrer les fraises (fraises:majofas (òc), maduixes (cat.), fresa (cast.) que referís a l'imatge d'un òme vièlh que tremòla, donc qualqu'un qu'es gâteux?

Per se resumir:
les fraises: las majofas, las fragas
sucrer les fraises:

Friday, August 18, 2006

La girafe et le trépied

L'entrepresa Sanjardini de Santa Ifigênia a São Paulo prepausa d'equipament e de material per la vidèo e lo cinèma, notadament de trepés d'aluminium o de fèrre que sèrvon per l'esclairatge (iluminação, port.)
http://www.sanjardini.com.br/tripe_ilum.htm

Per se resumir:
un trépied: trespès

Thursday, August 17, 2006

Tubes, Best Off et Pire off

çò melhor de Patric
çò pièger de Padena

els èxits de Lluís Llach
los exitos de Julio Iglesias

Wednesday, August 16, 2006

Enric Poincaré

Considerem una varietat compacta V a 3 dimensions sens frontièra. Se pòt que lo grop fondamental de V siá trivial emai V siá pas omeomòrf a una esfèra de dimension 3?

Considérons une variété compacte V à 3 dimensions sans frontière. Est-il possible que le groupe fondamental de V soit trivial bien que V ne soit pas homéomorphe à une sphère de dimension 3 ?

Tuesday, August 15, 2006

Mordre

Avèm vist que, grand gaug, lo peis pica.

Lo can quora pica quora gafa.
Sabi pas çò qu'es çò mai agradiu de se far picar o de se far gafar.

Se precisatz als vòstres amics que lo can es gafaire,
los avertissètz que se carra de gafar.

PSR
mordre (agafar un membre e sarrar): gafar
mordre (picar amb las dents): picar
qui aime mordre: gafaire
chien méchant: can gafaire (dintram pas dins la psichè del can; nos fotam de saber s'es guèrlhe o bravet; çò que compta es de saber se gafa o pas)

Monday, August 14, 2006

Trucar, Tustar, Picar

Quand fa calor, lo solelh tusta.
Los endemans qu'as tròp begut, as lo picatarra que tusta.
París Match, aquò's lo pes dels mots, las fòtos que tustan.
Se degun m'explica que l'expleitacion dels mainatges dins lo Terç Mond es quicòm de normal,
aquò me tusta.
Qual tusta a la pòrta?

A un pescaire li demandas, 'quò pica?
Al can li disián pica-la! que faguèsson avançar las vacas.
Dins la cançon, lo marrit ric pica a la pòrta del Senhor Jèsus Crist.

Se trucar lo tibià contra l'angle de la taula bassa, aquò fa pas de ben.
Zidane truquèt lo jogaire italian al pitre.

PSR
frapper, buquer (ch'ti), choquer (sens figurat): tustar
frapper (amb l'idèa de picar), mordre (poisson, chien): picar
choquer (sens pròpri), heurter, cogner: trucar

Cò del vesin
Qui ch'est qui buque a ch'porte? (ch'ti): Qual tusta a la pòrta?

Sunday, August 13, 2006

Que de la gueule!

Es coma lo curat de la Valeta,
A mai de lenga que de coeta.

Çò melhor es d'acabar pas la frasa,
coma per:

As rason, l'òme!
que val per "As rason, l'òme! Quand tuarem l'ase, te gardarem los colhons."

Tant que farem aital!
que val per "Tant que farem aital, cromparem pas de bòria,
Tant que farem aital, cromparem pas l'ostal."

Saturday, August 12, 2006

Langue de bois et panier de crabes

La politicalha es acostumada a la craca, çò que se ditz en francés la langue de bois o lenga de fusta.

Vertat es que los lòcs del poder son una cranquièra.

Per se resumir
Craca: messorga, costuma de parlar per dire pas res; mensonge, langue de bois
Cranquièra: airal que i a fòrça crancs; endroit où l'on trouve de nombreux crabes

Friday, August 11, 2006

Avoir la gueule de bois

Aver lo picatarra (que tusta)

Cal far rotlar las r,
e far lo gèst qu'avètz un pic verd que vos tusta al darrèr del cap

Per se resumir
pic vert: lo pic verd
frapper: tustar

Atanben
lo solelh tusta: le soleil frappe
lo solelh raja: le soleil darde

Thursday, August 10, 2006

Gitons et bougrerie

Trobat sus http://big.chez.com/lengadoc/lexoc.htm un vocabulari particularamant interessant rapòrt a l'omosexualitat. Lo sit precisa que "reprenent lo pichon lexic de Pèire Azemà reescrich en occitan normalizat amb d'apondons tirats dels tèxtes incluses dins aqueste sit, de Ròcaferrièr (ARF),Tortolon, Langlada, Loís e Lídia Xavièr de Ricard, Joan Fornèl, Pierquin de Gembloux, l’abat Favre" La MAJ (mesa a jorn) del lexic data del 10/02/2006.

bogralha: omosexualitat
es dins lo mitan de la bogralha, que poiriá revirar: être du bâtiment, en être (èsser dins lo mitan?)
bograriá: omosexualitat
aficha publicament sa bograriá
botís: un giton, un invertit, un omosexual passiu

Giton se tròba pas cò de Laus, ni cò de Rapin.
Lo Castellanos i Llorenç dona nenet (cat.), amiguet (cat.).
Inverti es revirat per invertit cò de Laus, e invertit e afemelit cò de Rapin.

Fòra aquel lexic, los mots utilizats en occitan son pedé (L) e badacuol.

Wednesday, August 09, 2006

Boule à facette et magma lights

A! Mon Dieu! La cultura disco, e perqué pas la civilizacion disco? Òc, cal pas crénher los mots!
Pus seriosament de qué trobam coma material o equipament dins una discoteca?:
las bolas de espejos (cast.), mirror ball, la boule à facettes:
la luz negra: lo lum negre
la maquina de humo: la maquina de fum
proyectores teatro: los projectors

Ane, vèni dançar! jos los sunlights dels Tropics! L'amor se conta en musica! yeah! yeah!

Mas tanben las maquinas de confetti, los làsers (los que seguisson los dançaires sul dancefloor), d'unes tricolors (non pas blau, blanc e roge) amb de diòdas, en mòde automatica e al ritme de la musica. Per las colors seriá puslèu roge, verd, jaune e irange (pas tarrible, es aquò qu'a lèu fach de te far venir lo vòmit). E per jogar amb totes aqueles lums te cal una taula de mesclatge, tant coma per mesclar los disques. Una taula de mesclatge, o encara melhor un programador amb contraròtle analogic o digital.

Bon, tot aquò nos dona pas la revirada de la mirror ball, nimai una varianta al mot discoteca de la mena de boîte de nuit. Alara s'avètz quicòm de prepausar:

Tuesday, August 08, 2006

Tomber comme des mouches

bailler aux corneilles: badar coma un agaçon
chanter comme une casserole:
courir comme un dératé:
dormir comme un loir:
parler comme un livre:
se ressembler comme deux gouttes d'eau:
tomber comme des mouches:
vivre comme un pacha:

Monday, August 07, 2006

Le Vieux beau et la Belle au bois dormant

Un vieux beau:
la Belle au Bois dormant: la Bèla del Bòsc dorment (òc), la Bella dorment del bosc (cat.)
la Belle et la Bête: la Bèla e la Bèstia (òc), la Bella i la Bèstia (cat.)

faire le beau:
se faire beau:
la belle (jòc): la bèla (L), la bona (cat.)
jouer la belle: jogar la bèla (òc), jogar la bona (cat.)
c'est du beau!: , molt bonic (cat.)
une belle âme: , una bona ànima (cat.)
la belle vie: la bona vida (L)
être bon joueur: èsser bon jogador (L)
le beau monde: la nauta societat (L)
un beau matin:
reprendre de plus belle:
bel et bien

Sunday, August 06, 2006

Maquillé comme un voiture volée

aimable comme une porte de prison
bavard comme une pie
beau comme un astre
beau comme un camion
beau comme un dieu
belle comme le jour
bête comme ses pieds
blanc comme neige: blanc coma la neu
bon comme du bon pain
chiant comme la pluie
clair comme l'eau de roche
comme un coq en pâte
con comme ses pieds, comme la lune
copains comme cochons
doux comme un agneau
droit comme un i / if :dur comme une pierre
excité comme un pou
fainéant comme une couleuvre / un coucou
fauché comme les blés
fier comme Artaban
fier comme un paon / un coq / un pou
fort comme un Turc
franc comme un âne qui recule
frais comme un gardon
gai comme un pinson
grand comme une girafe :
gras comme un porc/goret
heureux comme un pape :
joli comme un coeur
laid comme un pou
léger comme une plume: leugièr coma una pluma
libre comme l'air
long comme un jour sans pain
lourd comme du plomb
maigre comme un clou
malade comme un chien
malin comme un singe
maquillée comme une voiture volée
mauvais comme une teigne
méchand comme une teigne
menteur comme un arracheur de dents
mince comme un cheveu
moche comme un pou
mou comme une chiffe
muet comme une carpe
muet comme une tombe
myope comme une taupe
nu comme un ver
unis comme les cinq doigts de la main
pété comme un coing : bandat coma un cunh
raide comme la justice
rapide comme l'éclair: rapid coma un eslhauç
ratatiné comme une figue sèche:
riche comme Crésus
rouge comme une écrevisse
rusé comme un renard
pauvre comme Job
plat comme une limande
plein comme un oeuf
propre comme un sou neuf
rapide comme l'éclair
réglé comme du papier à musique
rond comme une bille
rusé comme un renard
sage comme une image
saoul comme un Polonais :
saoul comme une barrique
sec comme une trique
serrés comme des sardines
sobre comme un chameau
solide comme un roc
sourd comme un pot
têtu comme une mule

Saturday, August 05, 2006

Drôle de machine

Especiala dedicassa a Benedicta.

Èrem a parlar d'aqueles blocatges que podèm aver de còps qu'i a quand a lòc de pensar dins la nòstra lenga nos cal revirar del francés. Dins aqueste cas s'ajusta la preséncia de drôle que ven parasitar lo sens.

Çò drôle en francés, aquò’s çò que fa rire, çò qu’amusa. Se revira per risolièr, amusant.

Aicí çò que me venguèt naturalament foguèt « Tròç de maquina ! ». Un amic meu, catalan, còp sec apondèt « Quin tròç de maquinòta ! », forma totalament possibla en occitan, e que se comprend plan. Ara a vosautres de me dire çò que ne pensatz.

Friday, August 04, 2006

Ni papas ni quicos, tramussos !!

Lo blòg dels corregeires del quotidian francés Le Monde se faguèt lo resson de la perplexitat de sos legeires après que foguèt publicat la fòto d'un balcon valencian (encartelat?) banderoles amb per eslogan contra la venguda del papa: Ni papas ni quicos, tramussos !!

Parli pas dels commentaris que seguiguèron. Fan plorar. Nos caldrà explicar çò que merita de distinguir entre lo valencian e lo catalan al punt de ne far de lengas desparièras. Es coma se disiam que lo provençal es pas d'occitan. Daissem far!

Pasmens, une autre quicomet amusant s'agissant d'aquela visita papala. Los "Jo no t'espere" que respondián als caliquots "Te esperamos", que, çò dison, foguèron distribuit per la Generalitat del País valencian.

Lo sit dels corregeires del Monde
http://correcteurs.blog.lemonde.fr/correcteurs/2006/07/ni_papas_ni_qui.html

PSR:
caliquot:
banderole:
slogan:

Thursday, August 03, 2006

Dealers, piquouses

Bon fa pas que lo 3 mandadís sul subjècte, e as lèu fach de parlar de quicòm mai que d'aquesta mèrda, emai se lo vocabulari pòt semblar amusant.

Per se resumir:
Drogue dure:
Drogue douce:
dealer (vendre):
grossiste:
quartel:
une seringue:
se piquer:
se piquer dans le blanc des yeux:
faire voire ses veines:

Wednesday, August 02, 2006

Came, rail de coc'

Cama se tròba cò de Laus.
Los Catalans aiman mai parlar de droga o .
Tot comptat s'agís ben d'aquò.

Lo ralh de cocaïna per revirar lo francés, la rega.

Per se resumir:
La came: la cama
La coco: la cocaïna
Se faire un rail: se far una rega
La marchandise: la mèrça

Tuesday, August 01, 2006

Joints e autres pétards del 14 de julhet

Lo pétard o joints en francés, lo porro en catalan e castelhan.
En occitan, l'espinèu cò de Massilia Sound System dins d'espressions coma "fai virar l'espinèu",
o "tubar l'espinèu" (Occitan Leiçon N°1, album Commando Fada), "atubi l'espinèu" (De matin, Aïollywood)
http://www.massilia-soundsystem.com/aiollywood/dematin.htm
http://www.massilia-soundsystem.com/commandofada/occitanleicon1.htm

Cò de Rapin, a joint se legís tubòt,

Per çò qu'es dels pétards del 14 de julhet, se dison

Per resumir:
pétard, joint, spliff: espinèu (prov.), tubòt (leng.)
pétards (que petan):
fais tourner: fai virar
fumer, finquer* (ch'ti): fumar, tubar


*cresi de me remembrar que finquer en picard deu s'emplegar pas que per la cheminèa, mas aicí tenèm de l'utilizar tanplan per fumar de tabac en franch'ti.